Vam tancar l'any fent una caminada i no hi ha millor manera de començar-ne un de nou que fent una altra caminada. Aquesta vegada vaig decidir fer-na una de més nivell i li vaig proposar a en Jesús (per mi Txetxu :P) d'anar a fer una caminafa per la zona del Collsacabra. Al final la ruta que vam escollir va ser la de Tavertet - Rupit - Tavertet.
Vam quedar el dissabte aviat al matí, quan encara era fosc. En Txetxu havia preparat la ruta per anar fins a Tavertet amb cotxe i jo m'havia preparat la ruta entre Tavertet i Rupit pel GPS. Pel temps que havia fet per la zona els últims dies sabíem que trobaríem neu i fred però ignoràvem fins a quin punt...
Més o menys vam arribar a les 9 a Tavertet, vaig deixar el cotxe a un pàrquing que hi ha a l'entrada del poble que estava tot glaçat. A l'exterior hi havia una temperatura de -3.5ºC i estava ennuvolat. Em poso les bambes noves, en Txetxu decideix posar-se botes i comencem a seguir les indicacions del GPS. Arribem a una cruïlla on trobem un mapa que explica la mateixa ruta que tenim intenció de fer però amb algunes diferències i seguint el GR2 d'anada i el GR2.2 de tornada.
Comencem la ruta pujant per un camí asfaltat que estava tot glaçat i costava una mica avançar. Després ens trobem amb el primer problema amb la ruta GPS, se suposa que donava la volta anant per algun camí que no es veia enlloc. Passem del GPS i per un moment seguim les indicacions del GR2. Al cap de pocs metres la ruta GPS i el GR es tornen a trobar. Deixem el camí asfaltat i anem cap a un camí amb més neu de la que ens pensàvem i a més amb un rierol glaçat que ens acompanya durant el camí. De tant en tant hem d'anar en compte perquè hi ha zones que no es veu el rierol glaçat i no sabem si hi fotrem els peus o no. Vam tenir sort i el vam poder anar esquivant. Hi havia zones que costava una mica caminar perquè la neu arribava més amunt dels turmells.
Entre una cosa i l'altra vam tardar gairebé 3/4 d'hora per fer el primer km. La mitjana no era massa bona que diguem... Vam augmentar una mica més el ritme en tornar a trobar un camí asfaltat. Al cap d'una estona estàvem enmig de la boira. Enre la neu i la boira era tot blanc al nostre voltant. Vam veure una pedra curiosa a la nostra esquerra i hi vaig descobrir unes caramelles que em van fer molta gràcia. Tanta que en vaig agafar una d'uns 20 cm que vaig portar una estona entre les mans, fins que s'em va trencar en una relliscada que gairebé em foto de morros.
Vam arribar a una casa rural anomenada l'Avenc que tenia unes zones amb una pinta més semblant a una fortalesa que no pas a una simple casa rural. Al cap de pocs minuts la boira va tornar a ser protagonista al tapar-ho tot en 5 minuts. Vam seguir caminant fins a trobar-nos en una esplanada a la nostra esquerra on hi havia unes quantes vaques. La boira va anar desapareguent i vam poder veure davant nostre el Pirineu tot nevat. En aquell moment ens trobàvem a gairebé 1100 metres d'alçada, el punt més alt de la ruta. A mà dreta ens quedaven els vertiginosos cingles del Collsacabra. Era bastant impressionant quan intentaves apropar-te a la vora.
Vam seguir caminant fins arribar prop d'una altra casa i allà vam decidir parar per esmorzar, eren les 11:30. Mentre assaboríem els entrepans vam veure com els habitants de la casa (una parella de mitjana edat) anàven portant els cavalls d'una zona a una altra acompanyats tota l'estona dels seus gossos. Un d'ells se'm va acostar mirant-me amb cara de pena i no em va quedar més remei que donar-li un bocí del meu entrepà.
Després vam seguir per una baixada molt pronunciada plena de neu i glaç procurant de no prendre mal. A partir d'aquí ens vam desviar per un camí més estret, el gruix de neu va augmentar considerablement i el paisatge també es va tornar més bonic. La neu era totalment verge i no estava gens glaçada, era neu pols que donava gust de trepitjar. Venia un tros de baixada que havíem d'anar bastant en compte de no relliscar amb les pedres que hi havia sota la neu. En algunes zones la neu ens arribava fins als genolls i costava bastant avançar però el que més ens importava era que ens ho estàvem passant molt bé.
Al cap d'una estona vam arribar a Rupit, això sí, després d'una patinada amb estil d'en Txetxu... jejeje. No havia estat mai a Rupit però es veia molt maco tot nevat. Com que era molt tard vam decidir de no entrar dins del poble i començar la ruta de tornada. Això sí, abans havíem d'anar a visitar el Salt de Sallent. Després d'alguna que altra patinada per culpa del glaç vam arribar a una zona des de la qual vam poder contemplar el salt.
Vam fer mitja volta i vam decidir anar per la ruta que marcava el GPS que, suposadament, feia menys volta que no pas seguint el GR2.2. Vam tornar a anar a parar a un camí ple de neu. Al cap d'una estona la ruta GPS es desviava cap a l'esquerra. Per sorpresa nostra cap a l'esquerra només es veien esbarzers, molta neu i un desnivell molt poc recomanable de fer a peu però res que s'assemblés a un camí. en aquell moment vam decidir passar del GPS i seguir el GR2.2 encara que això signifiqués fer una mica més de volta. La ruta va seguir tota l'estona per un camí asfaltat ple de neu i glaç. La veritat és que al final ja ens vam acostumar bastant a caminar sobre aquest tipus de terreny. La ruta seguia baixant fins a desaparèixer totalment la neu i el glaç, al mateix temps que augmentava la preocupació per haver de tornar a pujar tot el que estàvem baixant...
La ruta GPS es tornava a trobar amb el GR2.2 però no sabem pas per on hi arribava. Potser sense neu es podria veure millor si hi ha algun camí. A mi ja em començaven a fer mal els peus i vam fer una parada per comprovar l'estat de les butllofes. Doncs... podria haver estat pitjor, només en tenia una i això que les bambes eren noves. Me la vaig tapar amb un Compeed alleujant així la molèstia. Vam seguir baixant fins a un punt on la ruta GPS es tornava a separar del GR2.2 però amb l'experiència anterior vam decidir no arriscar-nos i seguir el GR2.2. Així vam anar baixant, baixant i baixant fins arribar a la Riba, gairebé a tocar del pantà de Sau.
Un cop allà vam començar a pensar que si no trobàvem cap cartell que indiqués que Tavertet estava a prop hauríem de trucar a algú que ens vingués a buscar. Eren gairebé les 5 de la tarda i encara no havíem dinat. Per sort vam trobar un cartell que indicava com s'havia d'anar a Tavertet. El problema era que havíem de pujar gairebé 500 metres en 3 km. Feia pinta que el desnivell havia de ser bastant exagerat.
Vam anar seguint les marques de GR que, tot s'ha de dir, en alguns llocs eren bastant confuses. En aquells moments estàvem ja molt cansats i ens començàvem a preocupar seriosament per si se'ns feia fosc. Vam parar un moment a menjar unes mandarines que m'havien sobrat de l'esmorzar per tenir una mica més de forces per acabar la pujada. Vam seguir pujant i quan faltaven pocs metres per arribar se'm va pujar el bessó. En Txetxu es va espantar i pensava que no arribàvem. Però no, vaig estirar una mica i tot va tornar al seu lloc. El sol ja s'havia post i no hi havia massa llum entre els arbres. Sort que amb la neu semblava que hi havia més llum. Vam arribar a dalt quan ja era fosc, just a temps. Vam anar cap al cotxe i vam tornar a casa.
Se suposa que havíem d'arribar a l'hora de dinar però vam acabar arribant a les 7 de la tarda. Vam patir bastant a la tornada de Rupit a Tavertet però a l'anada ens ho vam passar molt bé.
A punt per fer-ne una altra.
Vam quedar el dissabte aviat al matí, quan encara era fosc. En Txetxu havia preparat la ruta per anar fins a Tavertet amb cotxe i jo m'havia preparat la ruta entre Tavertet i Rupit pel GPS. Pel temps que havia fet per la zona els últims dies sabíem que trobaríem neu i fred però ignoràvem fins a quin punt...
Més o menys vam arribar a les 9 a Tavertet, vaig deixar el cotxe a un pàrquing que hi ha a l'entrada del poble que estava tot glaçat. A l'exterior hi havia una temperatura de -3.5ºC i estava ennuvolat. Em poso les bambes noves, en Txetxu decideix posar-se botes i comencem a seguir les indicacions del GPS. Arribem a una cruïlla on trobem un mapa que explica la mateixa ruta que tenim intenció de fer però amb algunes diferències i seguint el GR2 d'anada i el GR2.2 de tornada.
Comencem la ruta pujant per un camí asfaltat que estava tot glaçat i costava una mica avançar. Després ens trobem amb el primer problema amb la ruta GPS, se suposa que donava la volta anant per algun camí que no es veia enlloc. Passem del GPS i per un moment seguim les indicacions del GR2. Al cap de pocs metres la ruta GPS i el GR es tornen a trobar. Deixem el camí asfaltat i anem cap a un camí amb més neu de la que ens pensàvem i a més amb un rierol glaçat que ens acompanya durant el camí. De tant en tant hem d'anar en compte perquè hi ha zones que no es veu el rierol glaçat i no sabem si hi fotrem els peus o no. Vam tenir sort i el vam poder anar esquivant. Hi havia zones que costava una mica caminar perquè la neu arribava més amunt dels turmells.
Entre una cosa i l'altra vam tardar gairebé 3/4 d'hora per fer el primer km. La mitjana no era massa bona que diguem... Vam augmentar una mica més el ritme en tornar a trobar un camí asfaltat. Al cap d'una estona estàvem enmig de la boira. Enre la neu i la boira era tot blanc al nostre voltant. Vam veure una pedra curiosa a la nostra esquerra i hi vaig descobrir unes caramelles que em van fer molta gràcia. Tanta que en vaig agafar una d'uns 20 cm que vaig portar una estona entre les mans, fins que s'em va trencar en una relliscada que gairebé em foto de morros.
Vam arribar a una casa rural anomenada l'Avenc que tenia unes zones amb una pinta més semblant a una fortalesa que no pas a una simple casa rural. Al cap de pocs minuts la boira va tornar a ser protagonista al tapar-ho tot en 5 minuts. Vam seguir caminant fins a trobar-nos en una esplanada a la nostra esquerra on hi havia unes quantes vaques. La boira va anar desapareguent i vam poder veure davant nostre el Pirineu tot nevat. En aquell moment ens trobàvem a gairebé 1100 metres d'alçada, el punt més alt de la ruta. A mà dreta ens quedaven els vertiginosos cingles del Collsacabra. Era bastant impressionant quan intentaves apropar-te a la vora.
Vam seguir caminant fins arribar prop d'una altra casa i allà vam decidir parar per esmorzar, eren les 11:30. Mentre assaboríem els entrepans vam veure com els habitants de la casa (una parella de mitjana edat) anàven portant els cavalls d'una zona a una altra acompanyats tota l'estona dels seus gossos. Un d'ells se'm va acostar mirant-me amb cara de pena i no em va quedar més remei que donar-li un bocí del meu entrepà.
Després vam seguir per una baixada molt pronunciada plena de neu i glaç procurant de no prendre mal. A partir d'aquí ens vam desviar per un camí més estret, el gruix de neu va augmentar considerablement i el paisatge també es va tornar més bonic. La neu era totalment verge i no estava gens glaçada, era neu pols que donava gust de trepitjar. Venia un tros de baixada que havíem d'anar bastant en compte de no relliscar amb les pedres que hi havia sota la neu. En algunes zones la neu ens arribava fins als genolls i costava bastant avançar però el que més ens importava era que ens ho estàvem passant molt bé.
Al cap d'una estona vam arribar a Rupit, això sí, després d'una patinada amb estil d'en Txetxu... jejeje. No havia estat mai a Rupit però es veia molt maco tot nevat. Com que era molt tard vam decidir de no entrar dins del poble i començar la ruta de tornada. Això sí, abans havíem d'anar a visitar el Salt de Sallent. Després d'alguna que altra patinada per culpa del glaç vam arribar a una zona des de la qual vam poder contemplar el salt.
Vam fer mitja volta i vam decidir anar per la ruta que marcava el GPS que, suposadament, feia menys volta que no pas seguint el GR2.2. Vam tornar a anar a parar a un camí ple de neu. Al cap d'una estona la ruta GPS es desviava cap a l'esquerra. Per sorpresa nostra cap a l'esquerra només es veien esbarzers, molta neu i un desnivell molt poc recomanable de fer a peu però res que s'assemblés a un camí. en aquell moment vam decidir passar del GPS i seguir el GR2.2 encara que això signifiqués fer una mica més de volta. La ruta va seguir tota l'estona per un camí asfaltat ple de neu i glaç. La veritat és que al final ja ens vam acostumar bastant a caminar sobre aquest tipus de terreny. La ruta seguia baixant fins a desaparèixer totalment la neu i el glaç, al mateix temps que augmentava la preocupació per haver de tornar a pujar tot el que estàvem baixant...
La ruta GPS es tornava a trobar amb el GR2.2 però no sabem pas per on hi arribava. Potser sense neu es podria veure millor si hi ha algun camí. A mi ja em començaven a fer mal els peus i vam fer una parada per comprovar l'estat de les butllofes. Doncs... podria haver estat pitjor, només en tenia una i això que les bambes eren noves. Me la vaig tapar amb un Compeed alleujant així la molèstia. Vam seguir baixant fins a un punt on la ruta GPS es tornava a separar del GR2.2 però amb l'experiència anterior vam decidir no arriscar-nos i seguir el GR2.2. Així vam anar baixant, baixant i baixant fins arribar a la Riba, gairebé a tocar del pantà de Sau.
Un cop allà vam començar a pensar que si no trobàvem cap cartell que indiqués que Tavertet estava a prop hauríem de trucar a algú que ens vingués a buscar. Eren gairebé les 5 de la tarda i encara no havíem dinat. Per sort vam trobar un cartell que indicava com s'havia d'anar a Tavertet. El problema era que havíem de pujar gairebé 500 metres en 3 km. Feia pinta que el desnivell havia de ser bastant exagerat.
Vam anar seguint les marques de GR que, tot s'ha de dir, en alguns llocs eren bastant confuses. En aquells moments estàvem ja molt cansats i ens començàvem a preocupar seriosament per si se'ns feia fosc. Vam parar un moment a menjar unes mandarines que m'havien sobrat de l'esmorzar per tenir una mica més de forces per acabar la pujada. Vam seguir pujant i quan faltaven pocs metres per arribar se'm va pujar el bessó. En Txetxu es va espantar i pensava que no arribàvem. Però no, vaig estirar una mica i tot va tornar al seu lloc. El sol ja s'havia post i no hi havia massa llum entre els arbres. Sort que amb la neu semblava que hi havia més llum. Vam arribar a dalt quan ja era fosc, just a temps. Vam anar cap al cotxe i vam tornar a casa.
Se suposa que havíem d'arribar a l'hora de dinar però vam acabar arribant a les 7 de la tarda. Vam patir bastant a la tornada de Rupit a Tavertet però a l'anada ens ho vam passar molt bé.
A punt per fer-ne una altra.
